Artista badaloní conegut per la seva tècnica del collage que va ser molt reconegut al mon artístic per haver jugat un paper molt important en la introducció de les noves tendències artístiques a Badalona, i sobretot a través del grup REM que ell mateix va contribuir a fundar a l’any 1958 amb altres artistes joves.

Sarriera destacà per les diferents etapes creatives, des de les sèries de rostres, naturaleses mortes i badius, fins a les ’sarrierescas’, passant ineludiblement pels collages, les obres que millor reflectien l’expressivitat i l’estil tan personal del pintor badaloní. L’aportació primordial de Sarriera a les Arts Plàstiques va estar en l’experimentació amb la tècnica del collage, gràcies a la qual va merèixer el reconeixement de la crítica i del públic, especialment en la dècada dels seixanta. (Font: Badanotis)

En aquest cas estem davant d’una cartolina en força mal estat. Presenta arrugues, plecs, cargolament, ondulació, pèrdua de suport, estrips i vores esquinçades. Té taques de brutícia tant a l’anvers com al revers, coles i restes de cola d’alguna cinta autoadhesiva. Per la part del revers hi ha col·locada una cinta adhesiva que ha provocat molta tensió doblegant fins i tot la capa pictòrica per la part anterior. S’observa craquel·lament sobretot localitzat en el pigment negre i blau fosc on fins s’han perdut petites zones. En general la resta de pigments estan en bon estat. A les vores s’observen restes de cola o de vernís envellit i engroguit i pinzellades de pintura blanca que clarament no corresponen a l’obra.

A la imatge superior esquerra s’observen els estrips i llacunes, les ondulacions del suport, al marge s’hi veu la brutícia superficial i a la part inferior les restes de cinta autoadhesiva. A la imatge superior dreta corresponent a l’anvers de la peça, es pot observar una ratlla blanca corresponent no corresponent a l’obra, una llacuna i diversos estrips.

Procedència de la peça: Museu de Badalona

En aquest cas se’ns presenten sis llibres de registre de mossos molt malmesos. Passa sovint que degut al mal emmagatzematge els documents d’arxiu es deterioren de manera irreversible. Les patologies que mostren aquests llibrets apunten que en algun moment de la seva història van patir una inundació: fang, palla, microorganismes, pàgines enganxades…
El paper de pasta mecànica imprès i manuscrit s’ha descolorit per l’acció de l’aigua i molts dels registres s’han perdut per sempre, les grapes que els “enquadernen” estan rovellades i cada cop mes corroeixen el suport. L’atac de microorganismes ha provocat la fragilitat del suport amb pèrdues importants, taques de coloració morada…  Els quaderns també mostren arrugues, plecs, pèrdua de suport i tintes corregudes.

Actuar amb rapidesa i determinació en el cas d’una fuita d’aigua o inundació és crucial pel futur de la informació que alberguen els documents, tractar-los immediatament possibilitarà preservar-los per el futur. En el cas que els documents hagin patit la catàstrofe amb anterioritat a la nostra custòdia serà interessant prioritzar-ne el tractament per davant d’altres peces ja que els potencials agents de deterioració, com ara microorganismes, poden estar latents i ser una font d’infecció per la resta del fons.

El tractament genèric que s’aplica als documents afectats per fongs és, en primer lloc, l’aspiració individual de cada pàgina, llom, capçada… amb un aspirador que tingui filtres HEPA que garanteixen la captura de les espores dels microorganismes no retornant-les a l’ambient. En segon lloc es pot consolidar i reintegrar el suport assegurant que els fragments més fràgils no es despendran dels documents i en tercer lloc, si es desitja, es pot tornar a enquadernar.

A la imatge, desmuntat dels quadernets i aspiració amb filtres HEPA dels microorganismes pàgina per pàgina.

Procedència de la peça: Museu de Badalona

Vegeu també el Pla parcial d’actuació contra l’atac de microorganismes o Hongos ambientales en una biblioteca: un año de estudio.

Manuscrit escrit amb tintes ferrogàl·liques que amb el pas del temps s’han deteriorat fins que les lletres han traspassat d’una cara a l’altra del paper. Davant la impossibilitat de llegir-ne el contingut se li demana al taller un retoc digital de la imatge proporcionada per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona amb la finalitat d’interpretar-ne el contingut.

Mitjançant el retoc digital i la superposició de capes i en base als coneixements de paleografia s’aconsegueix un traçat nítid novament llegible que conserva la textura tant de les tintes com del paper original.

A les imatges al peu poden observar-se d’esquerra a dreta la imatge abans de ser retocada on la lectura és pràcticament impossible i dos resultats finals amb més i menys textura original correlativament.

Fotografia cargolada sobre sí mateixa degut segurament a la tensió provocada per l’emulsió. El suport secundari al que acostumaven a estar encolades aquestes fotografies va ésser arrancat provocant la pèrdua de suport a la part superior i a la cantonada dreta inferior. També presenta estrips a les vores. S’observa brutícia superficial generalitzada i a l’anvers les restes de la cola (segurament animal) que havia servit inicialment per encolar-hi un cartró darrera. L’emulsió es troba en bon estat de conservació: no s’ha craquel·lat, no presenta resistència al descargolar-la, la imatge es veu nítida i clara… Presenta brutícia superficial

A la imatge es pot apreciar el grau de cargolament de la fotografia abans de la restauració i les pèrdues de suport i danys provocats pel mal emmagatzematge.

Imatge de Ferran Turmo Gort

Les tintes ferrogàl·liques han estat de les més emprades de la història per la seva textura avellutada i que eren molt difícils d’eliminar. Des de l’Edat Mitjana (tot i que estan documentades des del s.VII) fins al s.XX van ser usades per personatges coneguts com Leonardo Da Vinci, J.S. Bach, Rembrandt, o Van Gogh a més d’esser protagonistes de manuscrits i llibres d’incomptables arxius, biblioteques i museus arreu del món. Les tintes ferrogàl·liques es realitzaven amb tres ingredients principals: agalles de roure (erinosi gal·lícola: malaltia produïda per la picada d’un àcar que ataca les fulles on hi apareix una agalla), vidriol, goma i aigua, i van entrar en desús a partir del s.XX quan van aparèixer les tintes sintètiques.

Amb el pas del temps, depenent de factors com els ingredients, les quantitats utilitzades en la seva manufacturació i les condicions d’emmagatzematge, les tintes ferrogàl·liques poden ser la causa de greus alteracions en el paper i altres suports. Aquest procés, extremadament lent, torna les tintes del color blau-negre al marró fosc arribant a traspassar d’una cara del paper a l’altra o fins i tot a desintegrar el suport allà on la tinta va ser aplicada. Molts dels nostres fons històrics es veuen afectats actualment per la corrossió d’aquestes tintes.

Els símptomes de corrosió per tintes ferrogàl·liques són molt clars: a la primera fase en els traços escrits a ploma o a pinzell gruixut s’aprecia  com si la tinta s’hagués corregut al voltant del traç, es veu una aurèola de color crema o marró clar que sota la llum UV es detecta fàcilment com a una fluorescència. A la segona fase es pot observar la migració de les tintes de l’anvers al revers de la pàgina. En últim lloc la degradació del paper és tant greu que zones senceres, especialment resseguint l’escrit, es descomponen i la informació es perd. És aleshores quan el suport (paper o pergamí) es torna extremadament fràgil i trencadís i es desintegra completament amb el més mínim moviment.

El procés de conservació i restauració sol ser costós degut a la proporció descomunal d’aquestes documents als nostres arxius, biblioteques i museus. El tractament més generalitzat consisteix en l’estabilització de les tintes mitjançant una desacidificació que habitualment es realitza pàgina per pàgina, la qual cosa implica una inversió en recursos que sovint les institucions no es poden permetre. També s’han proposat mètodes de desacidificació massiva però degut al grau de fragilitat d’aquestes peces un tractament en massa s’ha de valorar detingudament.

Bibliografia:
ODOR, A. Tintas ferrogálicas : su composición y principales mecanismos de transformación. [en pdf]. [Data de consulta: 19 de setembre de 2011]. Disponible a <http://www.adabi.org.mx/content/Notas.jsfx?id=385>.
EUSMAN, E., KARNES, C., SELLINK, M., VAN DER WINDT, H. Gall Ink Corrossion. [en línia]. Holanda: Museum Boijmans Van Beuningen, 1999. No disponible.
WIKPEDIA. Iron Gall Ink. [en línia]. [Data de consulta: 5 d'octubre de 2011]. Disponible a <http://en.wikipedia.org/wiki/Iron_gall_ink>

Paper de pasta de fusta visiblement acidificat. Presenta pèrdua de suport puntual i algunes vores esquinçades. Mostra brutícia generalitzada, taques d’humitat i segurament un canvi de tonalitat. S’observen taques de pintura daurada i de color crema per l’anvers de la peça i cintes autoadhesives de 5cm d’ample (precinto transparent) pel revers malgrat no haver-hi estrips en aquesta zona. Els elements sustentats es troben en bon estat de conservació

A la imatge de l’esquerra es veu el revers del cartell abans de la restauració on s’aprecien clarament les cintes autoadhesives, a la imatge de la dreta el revers del cartell un cop restaurat i sense les cintes autoadhesives.

Procedència de la peça: Museu de Badalona

Àngel Guimerà fou dramaturg i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Aquests exemplars dedicats de Joan Dalla (segona edició) i Poesies (tercera edició) arribaren al taller de restauració en un estat força dolent de conservació que evidencia unes repetides lectures símptoma de l’afecte que els hi tenia la família propietària.

L’exemplar de Poesies està incomplet per la part del final i té el cosit fràgil. S’aprecien dues cintes autoadhesives engomades a la tapa anterior ja que té nombrosos estrips i degut a la mala qualitat del paper de pasta de fusta o pasta mecànica té els fulls força acidificats, té una dedicatòria a ploma i a l’interior una carta manuscrita de l’autor. L’exemplar de Joan Dalla també té una nota manuscrita per l’autor a la coberta i pateix una deterioració similar a l’altre exemplar. Aquest té fragmentat el cosit en tres seccions.

En el cas de Joan Dalla s’ha realitzat una neteja en sec de totes les pàgines, s’han consolidat i reintegrat els estrips i llacunes i s’ha recosit i reenquadernat. En el cas de Poesies s’ha realitzat una neteja en sec de totes les pàgines, s’han consolidat i reintegrat estrips i llacunes i s’ha elaborat una camisa de conservació per a la carta manuscrita del seu interior. S’ha realitzat una capsa de conservació d’igual aspecte que l’enquadernació de Joan Dalla que permet emmagatzemar i manipular el llibre de manera segura.

Dibuix a llapis de grafit sobre paper kraft en força mal estat degut a una mala manipulació i emmagatzematge. Presenta arrugues, plecs, pèrdua de suport puntual, estrips, vores esquinçades i perforacions per xinxetes.
És probable que hagi canviat de tonalitat enfosquint-se. L’estructura és força fràgil i probablement àcida. S’observen excrements d’insecte, segurament de mosca, i esquitxos de pintura blanca per l’anvers de la peça.
El grafit es troba en bon estat de conservació però ha embrutat la superfície no esbossada pel fregament.

Procedència de la peça: Museu de Badalona

Què és #FestaFoto?

La iniciativa FestaFoto sorgeix durant la Festa Major de 2011 de la mà d’un grup de Tianencs implicats amb la vida cultural del poble. Es planteja com el “Primer concurs de fotografia ràpida per a dispositius mòbils de Tiana” i, amb l’incentiu inicial d’un premi, motiva als ciutadans i visitants (que prèviament s’han registrat i acceptat les condicions d’ús) a fer fotografies durant la Festa Major de Tiana. Les imatges poden trobar-se a la pàgina web FestaFoto però també es projecten en pantalles instal·lades per tot el poble, a bars i a places.

Com funciona #FestaFoto?

Es pren com a font principal d’informació el Twitter on el tuitaire hi publica una fotografia amb l’etiqueta #festafoto o #fmtiana amb el seu comentari corresponent. Automàticament la web del FestaFoto (que en aquest cas funciona com a mitjà perifèric) la detecta i publica a la web.

L’as amagat del #FestaFoto

La iniciativa ha estat ràpidament acceptada per la gent del poble i val a dir que amb molt d’entusiasme: el cap de setmana abans de començar amb la Festa Major oficial ja hi ha més de 300 imatges. En segon pla i al marge de la diversió s’obté un repositori comú i immediat que conté les imatges dels esdeveniments de les festes en tots els seus moments: preparació, celebració, clausura… a través de la mirada dels propis ciutadans. Així, el que en un passat havia estat dispers en arxius personals i havia estat molt laboriós de recuperar, enguany es pot gaudir i compartir a temps real aconseguint un fons de memòria històrica pel poble.

El repte del #FestaFoto

La preservació digital és el repte crucial dins una iniciativa així. Aconseguir que la pàgina web no funcioni tant sols a mode d’índex remetent als repositoris originals dispersos sinó que emmagatzemi les imatges en un entorn segur i amb una qualitat òptima per tal de garantir-ne la supervivència davant del pas del temps. Un cop superat aquest pas, el següent és ampliar el grau de descripció de les fotografies (a més a més del camp d’autor i hora) i catalogar-les per tal de poder recuperar-les fàcilment.

Fotografia encolada sobre cartró que es troba enrotllada sobre sí mateixa degut segurament a la tensió superficial exercida per la gelatina de l’emulsió.
Presenta dos grans estrips a la zona central que en algun moment han estat reparats amb cinta autoadhesiva tant per la part de l’emulsió com per la part posterior. Té molta brutícia superficial.
No mostra una resistència perillosa al ser desenrotllat.
Cromotípia en blanc i negre retocada amb llapis de grafit. La fotografia es veu nítida, no mostra alteracions químiques però s’observen corrosió superficial per insecte Lepisma Saccharina.
Les vores de l’emulsió estan desencolades del cartró en zones puntuals, sobretot a les cantonades on l’emulsió ha arribat a saltar. La capa de l’emulsió mostra esgarrapades puntuals provocades per algun objecte desconegut. No sembla que s’alteri en forma d’esquerdes o craquel·lament quan es desenrotlla el suport.

A la imatge de l’esquerra s’aprecia un estrip reparat anteriorment amb cinta autoadhesiva, a la dreta es mostra el mateix estrip durant el procés de restauració un cop retirada la cinta autoadhesiva.

Procedència de la peça: Museu de Badalona