Restauració d’una edició de 1936 del Quixot
No totes les peces que entren al taller tenen un gran valor patrimonial, històric o econòmic, hi ha vegades que arriben peces que senzillament estan carregades d’un gran valor sentimental. Al taller es tracten aquestes peces amb un gran respecte ja que si bé una peça patrimoni de la humanitat té un valor incalculable i és irreemplaçable, les que tenen un gran valor sentimental els passa exactament el mateix.
El cas que ens ocupa és un Quixot editat a Barcelona el 1936 amb una enquadernació molt senzilla de tapa dura, llom de tela i una il·lustració impresa a la tapa. Evidentment que no és patrimoni de la humanitat però destaca perquè ha acompanyat a la família en les seves migracions arreu del territori Espanyol.
Després de tants anys de lectura el Quixot va arribar al taller amb moltíssimes cintes autoadhesives (celos), tant per davant com per darrera com per dins del llibre, hi havia quadernets descosits, estripats i reenganxats, i s’havia posat un llom d’Ironfix® negre sobre el llom original que estava totalment esfilagarsat. Tot s’havia rematat amb un folre d’Ironfix® transparent.
L’espectacularitat de la restauració d’aquesta peça està en el resultat després d’haver retirat l’Ironfix® i totes les cintes autoadhesives recuperant així la textura original del cartró de les tapes, consolidat i recosit els quadernets i eliminant el llom d’Ironfix® i l’original (ja que era massa feble) per un llom nou.
A la imatge superior s’observen clarament les cintes autoadhesives que s’han tornat de color groc – marró degut a l’oxidació de la cola. També s’aprecia l’Ironfix® solapant la contratapa.
A la imatge superior el Quixot després de la restauració. Ara ja pot llegir-se, amb cura, perquè ha recuperat la seva estructura original.
Sens dubte, i amb diferència, les catàstrofes relacionades amb l’aigua són un dels majors enemics d’arxius i biblioteques. Un nombre molt elevat de les alteracions i degradacions de llibres i documents són les provocades per l’aigua. La tinta s’esborra, les fibres del paper es debiliten i finalment apareixen els microorganismes que acaben amb el que quedava. Malgrat la gravetat, si aconseguim intervenir a temps (per això s’aconsella tenir un pla de prevenció de catàstrofes estudiat i preparat), serà possible salvar el fons. Hi haurà un tant per cent del fons que estarà en mal estat i segurament, després d’avaluar la situació, caldrà fer restaurar.
Josep Fornas (Barcelona, 1924) és un editor i polític català casat amb Clara Prat i Turu, bibliotecària. Durant els anys 1950 i 1970 va recollir el fons bibliogràfic i cartells de propaganda de la Segona República Espanyola que el 1985 va cedir al Parlament de Catalunya. La restauració d’alguns d’aquests cartells va ser duta a terme pel taller.
Els tres padrons presenten unes enquadernacions casolanes molt rudimentàries elaborades amb materials inadequats i que, si bé han conservat en bones condicions el contingut dels padrons durant aquests anys i ja que no tenen cap valor històric, és inevitable realitzar-ne de noves. 
El cos dels llibres es troben en bon estat llevat d’algun estrip o llacuna molt puntual. També cal remarcar la intercalació de papers de diari que han acidificat els hi estaven en contacte.
L’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a la majoria dels sectors és un fet evident. La filosofia basada en compartir coneixements és, en definitiva, la que garanteix que un projecte qualli a Internet però, tot i que algunes institucions a nivell estatal ja utilitzen les TIC per a comunicar-se amb els seus usuaris, a nivell privat les estadístiques fluixegen. Abordar un projecte de difusió a Internet i a les xarxes socials requereix una planificació meticulosa d’objectius, de processos i de recursos que es troben al mateix nivell que la planificació tecnològica. L’objectiu d’aquest article és mostrar als professionals del sector les eines gratuïtes que tenen a la seva disposició per tal de compartir i difondre el coneixement amb la finalitat d’arribar més fàcilment als seus usuaris i poder interpretar de manera bàsica el seu comportament.
El padró de 1834 presenta un relatiu bon estat de conservació, la tripa roman ben cosida, les pàgines interiors no estan soltes, no mostra acidesa aparent i no s’observen estrips ni llacunes importants. Té un estat més avançat de deteriorament l’enquadernació a la bradel verda amb paper de guardes, cantoneres de pell i betes de tancament. El llom de pell presenta deshidratació, fregament i algun estrip però manté l’estructura i és ferm.
Les camises, carpetes, fundes o capses de conservació són un element bàsic dins un fons històric. Serveixen per protegir i aïllar els documents ja sigui de l’ambient o d’altres documents adjacents.
Les camises de conservació també poden utilitzar-se per agrupar documents si es fan servir de la manera adequada. A la imatge s’observa un mal exemple. La camisa de conservació hauria de ser tant gran com el document que protegeix i mai hauria d’anar tancada amb un “celo”. És recomanable que les camises no estiguin tancades a no ser que sigui necessari ja que s’eviten danys al ser molt més fàcils de manipular.
Entre els sistemes de protecció també hi ha les capses, ja siguin fetes a mida o no. A la imatge les capses de conservació es guarden dins de capses de cartró de no-conservació, cosa que protegeix els documents de la possible acidesa que la capsa gran exterior pugui generar.
Una de les formes més típiques de disgregació d’una obra única és la comercialització de les seves parts per separat. El motiu és clarament econòmic: el preu que es pot pagar per un llibre no és el mateix que la suma del preu de tots els gravats que conté, és a dir, si es venen els gravats per separat el comerciant, en la majoria dels casos, en traurà més profit.
Últims comentaris