Equip bàsic (I) – Materials per a intervencions mínimes

La sèrie d’entrades sota el títol “Equip bàsic” pretén explicar breument quins són els materials que hauria d’haver-hi en un centre que tracti documentació gràfica i consta de tres apunts:

  • Equip bàsic (I) – Materials per a intervencions mínimes
  • Equip bàsic (II) – Material d’autoprotecció
  • Equip bàsic (III) – Pla per a desastres.

.

Aquesta serie d’entrades no capacita a qui les llegeixi a realitzar intervencions sobre el patrimoni documental. El seu objectiu és simplement explicar unes pautes bàsiques i sempre es recomana l’assessorament d’un tècnic especialitzat en conservació i restauració de patrimoni documental i obra gràfica abans d’afrontar un projecte d’aquestes característiques.

Hem de recordar que aquestes intervencions es duen a terme quan la conservació preventiva no ha estat eficaç o no ha existit, i hem de ser molt conscients que tot allò que modifiquem en la peça serà irreversible i per tant estarem deixant una petjada que podrà alterar-ne l’estabilitat en un futur.

De totes les intervencions que duu a terme un tècnic conservador – restaurador n’hi ha unes quantes que poden ser realitzades pel personal de l’arxiu, la biblioteca, el museu o el mateix col·leccionista. Són primeres intervencions molt bàsiques que faciliten la higiene del fons documental i gràfic i que, per tant, són elementals per a la seva bona conservació. Existeixen quatre procediments bàsics:

  • La neteja en sec és una de les principals intervencions directes que es realitzen sobre qualsevol tipus de bé cultural. Serveix per eliminar la brutícia més superficial i es duu a terme amb una paletina, un aspirador de filtres HEPA i gomes amb diferent grau de duresa (primerament la goma de fum que no és gens abrasiva i no deixa residiu, en segon lloc una goma una mica  més dura com la Staedtler i finalment una goma més dura). Hem de tenir en compte que el procés de neteja és IRREVERSIBLE: tota la informació que eliminem del document durant aquest procés serà impossible de recuperar com per exemple anotacions a llapis i també petites llavors, mostres botàniques, pols secant per a les tintes… És recomanable guardar totes aquestes evidències històriques en bosses “zip” i guardar-les documentades.

.

  • La desinfecció es realitza en aquells documents que han estat afectats per microorganismes. Es duu a terme en primer lloc amb un aspirador de filtres HEPA, una mixta d’alcohol i aigua (70%+30%) impregnada en paper absorbent o bé polvoritzada. A l’hora d’utilitzar la mixta és molt important tenir en compte que no friccionarem amb paper absorbent sobre el document i que les tintes poden ser solubles i esvair-se, corre’s o canviar de color, per això s’ha d’anar molt en compte.

.

  • La consolidació consisteix en reparar estrips o galeries d’insectes que poden provocar danys majors als documents. Es duu a terme amb tires de paper japonès autoadhesives un cop s’ha realitzat la neteja en sec (si es fa abans la brutícia quedarà enganxada).
  • El material de protecció són els cartrons de conservació amb els que realitzarem caixes i carpetes i els papers barrera de pH neutre amb els que farem carpetes i camises o bé intercalarem entre papers que puguin degradar-se mútuament. També considerem material de protecció els papers secants i els reemays (teixits sintètics no teixits que evitaran que els originals s’enganxin als papers secants) que podrem fer servir per a petites catàstrofes relacionades amb l’aigua. Farem una pila: paper secant, remmay, document, reemay, paper secant.

.

.

En cas de dubte, consultar amb un tècnic especialitzat en conservació i restauració de material d’arxiu i obra gràfica.

Articles relacionats: